Problemes refractius bàsics

MIOPIA

La miopia és un defecte refractiu de error en enfoc visual. Les imatges s’enfoquen per davant de la retina, el que comporta una visió borrosa.
Sol aparèixer en la infància. Es produeix per una elongació de l’ull o bé una còrnea excesivament corbada. Hi ha més incidència en persones amb antecedents familiars.

HIPERMETROPIA

La hipermetropia és un defecte refractiu en el qual les imatges s’enfoquen per darrera de la retina. Es manifesta amb una visió borrosa i incòmode d’aprop, que posteriorment s’agreuja de lluny. Si és moderada, es pot compensar mitjançant l’acomodació del cristallí. 

ASTIGMATISME

L’astigmatisme és un defecte refractiu que provoca que les imatges s’enfoquin d’una manera distorsionada, cosa que afecta a la visió tant de lluny com d’aprop. El problema prové d’una diferència de corbatures dintre de la mateixa còrnea.

PRESBÍCIA

La presbícia o més coneguda com a vista cansada, és un defecte refractiu que es produeix quan la lent intraocular (cristallí)
perd la seva capacitat d’enfoc degut a l’envelliment del teixit ocular. El símptoma principal és la pèrdua de nitidesa en visió d’aprop. Apareix entre els 40 i 50 anys d’edat.